LA VALL DE LES FLORS
Traducció de Maria Rosch
Edicions del Periscopi
288 pàgines
“Niviaq Korneliussen, nascuda a Nanortalik, Groenlàndia el 1990, va créixer al sud de Groenlàndia i actualment viu a Nuuk, la capital de l’illa. És guionista i mentora d’escriptura per a joves, així com activista i impulsora de campanyes per denunciar l’alta taxa de suïcidis del país. El 2014 va publicar la seva primera novel·la, Homo sapiens, que va obtenir un gran nombre de vendes, es va traduir a més de dotze llengües i va significar el primer èxit internacional d’una autora inuit. La vall de les Flors és la seva segona novel·la i la primera traduïda al català, i li va valer els premis literaris del Consell Nòrdic 2021, de Politiken 2020, de Montana i el Premi de la Crítica de Dinamarca del 2020”. Això diu a la biografia simplificada de Niviaq Korneliussen a dins del llibre.
A la portada del llibre hi diu: La narradora d’aquesta història és una jove groenlandesa que es deleix per deixar enrere el seu poble i anar-se’n a estudiar a Dinamarca. Allà, però, toparà amb els prejudicis dels companys i la soledat que li causa la distància de la Maliina, la seva parella. És així com va caient en un malestar profund, i ella, una noia rebel que sempre havia perseguit la llibertat, inicia sense poder-ho evitar el camí cap a l’autocombustió. Mentrestant, al seu país cada vegada hi ha més cementiris amb flors de plàstic que marquen la fi de la vida dels joves inuits.
Aquesta novel·la ens narra la relació de la protagonista amb la Maliina dins l’entorn familiar de l’anaana (la mare) i l’ataata (el pare) i sobretot l’aanaa (l’àvia) que l’havia cuidat i l’havia estimat tant. Groenlàndia és el país amb el més alt nombre de suïcidis del món, i això, indubtablement deu tenir un motiu. Aquest llibre és potser un intent d’apropar-nos a les causes. La soledat, la incomunicació, la poca sociabilitat, i la poca autoestima davant la competència dels estàndards de bellesa mundials. Tampoc hi ajuden els alts índex d’alcoholisme d’una població sense defenses per afrontar aquesta droga que a la resta del món hem tingut mil·lennis per adaptar-nos-hi.
Sobta la cruesa de les paraules. En això som nosaltres els qui hi estem poc preparats. Durant molt de temps ens han reprimit a l’hora d’anomenar temes fisiològics i, normalment, ens ofenen les paraules que els identifiquen. Tot i així és una bona novel·la, es llegeix fàcilment i fàcilment t’introdueix en un món ignorat de duresa, de cruesa i de relacions familiars imprescindibles.
Ara que Donald Trump ha situat a primer nivell de les preocupacions mundials aquesta immensa illa, seria recomanable aquesta lectura. Ni que fos per saber que la seva capital és Nuuk.
19 de gener de 2026. Aleix Font.
